Arxiu de la categoria : Notes d’opinió
Nota d’Opinió – Juny 2016 – Brexit, dos anys per preparar Menorca
Ens complau fer pública la darrera Nota d’Opinió del Cercle d’Economia de Menorca sobre les conseqüències del referèndum sobre el BREXIT.
Podeu descarregar-la clicant aquí: NOTA DEL CERCLE – BREXIT
Nota d’opinió – Febrer 2016 – El Port de Ciutadella – Son Blanc
Ens complau presentar la Nota d’Opinió “El Port de Ciutadella – Son Blanc”
Podeu descarregar-la clicant Nota Port Ciutadella-Son Blanc
Nota d’opinió – Novembre 2015 – La necessitat de millorar la gestió de l’aigua a Menorca
Ens complau presentar la Nota d’Opinió: “La necessitat de millorar la gestió de l’aigua a Menorca”
Nota d’Opinió – Març 2015 – L’hora dels compromisos
Davant el cicle electoral que comença, el Cercle d’Economia de Menorca ha volgut reflexionar sobre la situació política i social que estem vivim i ha preparat una nova Nota d’Opinió.
Nota d’Opinió – Desembre 2014 – Una oportunitat immillorable
Ens complau presentar la Nota d’Opinió, en la que ens pronunciem novament sobre el transport aeri
Nota d’Opinió – Maig 2014: Transport Aeri, Aigua i Energia, tres factors estratègics del futur de Menorca
Ens complau presentar la Nota d’Opinió, en la que ens pronunciem sobre tres qüestions que considerem cabdals pel futur econòmic i social de la Illa: el transport aeri, l’energia i l’aigua.
Nota d’opinió – Juny 2013: El paper que correspon a la societat civil
Ens complau presentar la Nota d’Opinió “El Paper que correspon a la Societat Civil”, que el Cercle d’Economia de Menorca ha preparat per a comunicar el seu pensament a la ciutadania, en particular a la de l’Illa de Menorca, sobre els canvis que creiem han de fer-se davant la delicada situació que està vivint España.
Nota d’opinió – Març 2013: Transport aeri i economia a Menorca.
Transport aeri i economia a Menorca.
Identificat per les enquestes sociològiques com el principal problema de la població menorquina després de l’atur, el transport aeri és considerat pels menorquins com un servei car i insuficient, un greu obstacle per a la recuperació de l’economia insular i una seriosa amenaça pel futur de l’Illa.
Certament, acomplint-se tretze anys des de l’alliberament de l’explotació de l’espai aeri europeu i de la desaparició de les companyies públiques d’aviació civil, hi han arguments per afirmar que el nou règim de mercat lliure en el sector de la navegació aèria és una de les principals causes del deteriorament econòmic de Menorca, el qual ha conduit a la pèrdua de qualitat de vida de la població.
L’experiència acumulada acredita que, al tractar-se d’un petit segment dins un gran mercat, el transport de passatgers a Menorca no resulta especialment atractiu pels operadors aeris més enllà dels tradicionals mesos d’estiu. Aquesta circumstància, unida al fet de conformar una demanda captiva, és a dir, una clientela sense possibilitats de transport alternatiu, explica l’existència d’una oferta escassa, irregular i amb tarifes desproporcionadament elevades respecte el poder adquisitiu dels usuaris.
En conseqüència, és just reconèixer que els menorquins pateixen greus dificultats a l’hora d’exercir el dret constitucional a la mobilitat i el desenvolupament. Un fet, que el Cercle d’Economia de Menorca creu que requereix d’una decidida acció dels poders de l’estat, fins ara infructuosa.
En evitació de situacions com la descrita, cal afegir que la reglamentació europea en vigor des de l’inici del nou segle estableix la possibilitat de donar suport econòmic estatal a les comunicacions de territoris aïllats o en procés de desenvolupament, si les companyies aèries es mostressin desinteressades en la prestació dels serveis de transport de passatgers a un preu raonable.
Així, actualment hi han més de dues-centes rutes declarades amb Obligació de Servei Públic (OSP) a la Unió Europea, on destaquem les proteccions atorgades per França e Itàlia a les illes de Còrsega i Sardenya.
No és aquest el cas d’Espanya, país on les principals ciutats dels arxipèlags de les Canàries i les Balears són destins d’especial rellevància per a la indústria de l’oci. En el nostre context, la contribució pública a les comunicacions aèries dels territoris insulars es limitava a la declaració d’Obligació de Servei Públic (OSP) de les rutes interiors d’ambdues comunitats autònomes, delegant a l’iniciativa empresarial la continuïtat territorial de aquestes illes amb la resta del país.
En aquesta situació, cal reconèixer la importància de la recent declaració OSP de la ruta Madrid-Menorca per tractar-se del primer cas nacional de posada en marxa del règim d’ajudes públiques previst per la UE a les comunicacions entre una illa i la resta del territori peninsular.
No obstant això, la connexió exterior de Menorca no pot quedar reduïda al establiment d’una OSP a la ruta amb la capital d’Espanya, adjudicada en monopoli. Juntament amb Catalunya i el País Valencià, les Illes Balears conformen un àmbit mediterrani amb importants lligams històrics, culturals i comercials absolutament vitals per la població menorquina que, com és del tot evident, han de tenir justa correspondència en el àmbit de les comunicacions per via aèria. Per tant, atesa la inestabilitat de les actuals connexions entre Menorca i els aeroports de Barcelona i València, el Cercle d’Economia de Menorca creu que resulta coherent la reclamació de la garantia de l’Estat a la millora del servei amb aquestes dues ciutats.
Respecte els vols entre les pròpies Illes Balears, sotmesos al control públic per la declaració OSP del 2003, cal fer altres tipus de consideracions. Avui dia, els usuaris de les comunicacions inter-insulars són, principalment, ciutadans residents a les illes menors que requereixen dels serveis emplaçats a la capital autonòmica, Palma de Mallorca. Una anàlisi estadística referida al volum de passatgers en els darrers vint anys indica uns resultats més que discrets.
Atesa la congelació de la demanda, resulta palès que l’objectiu institucional d’incrementar el tràfic aeri interior gràcies a l’OSP no s’ha complert, de manera que tant l’aeroport menorquí com l’eivissenc desaprofiten de manera incomprensible els avantatges de la proximitat a Son Sant Joan, un dels centres neuràlgics més importants de navegació aèria de la Unió Europea.
Però, amb independència de la inestabilitat de les rutes, la principal queixa ciutadana respecte el transport aeri prové de l’aplicació d’uns preus abusius que són al origen del problema.
Una simple comparança de les tarifes peninsulars de Mallorca i de Menorca aporta resultats concloents que justifiquen la insatisfacció ciutadana. Els preus dels passatges a Menorca doblen els corresponents als de l’illa gran. En paral·lel, el cost del trajecte entre les dues illes resulta, en proporció, un dels més cars d’Europa, el que motiva el seu escàs profit social.
A judici de nombrosos experts consultats, l’aportació estatal del 50% de l’import de la tarifa a la població resident a l’arxipèlag, paradoxalment aplicada sense límits en règim de lliure mercat, ha esdevingut un element generador de frau a l’erari públic i d’una continuada espiral a l’alça dels preus. Més enllà de l’afany de lucre de les companyies, derivat de la profitosa captació de la subvenció pública, no hi ha cap justificació racional al fet que un trajecte entre Menorca i la península tingui un cost similar o superior al de qualsevol llunyana capital europea.
Així les coses, la pèrdua de competitivitat de Menorca com destinatària del turisme nacional i en certa mesura, també de l’europeu, pel blindatge de Mallorca, troba les arrels en la penalització al passatger no resident que constitueix, precisament, la principal font d’entrada de divises a l’economia insular.
La barrera a l’accessibilitat de l’illa que implica aquest contradictori règim d’ajudes al transport, i que no atén a les evidents diferències demogràfiques i d’escala entre les illes de l’arxipèlag, impedeix la posada en marxa d’estratègies adreçades a superar la insostenible estacionalitat d’un sector turístic menorquí, captiu dels touroperadors.
Atesos els resultats i la pròpia urgència de la situació, el Cercle d’Economia de Menorca entén que resulta prioritària la revisió del model que canalitza l’aportació econòmica estatal, prenent especial atenció als mètodes aplicats en altres països veïns, com ara és el cas d’Itàlia i l’illa de Sardenya.
Menorca necessita dels seus governants una immediata i urgent actuació front el Govern de l’Estat, per aconseguir, a molt curt termini, la eliminació dels descomptes percentuals en benefici del sufragi públic d’una tarifa plana i universal, a baix cost, sense distincions per motius de residència, aplicada amb prioritat a les rutes OSP del arxipèlag balear, per a les quals nosaltres també demanem una tarifa de 30 € per trajecte.
Aquesta acció governamental ha de ser l’inici d’una nova filosofia de cohesió territorial sota criteris de major igualtat, transparència i justícia social.
La situació del transport aeri a Menorca demana l’adopció de mesures innovadores que materialitzin una veritable equivalència amb els usuaris de la xarxa ferroviària existent a la península, d’altre part fortament subvencionada i on l’Estat no ha tingut cap problema per decidir una forta rebaixa de tarifes, com recentment hem vist s’aplicava a l’AVE.
El Cercle d’Economia de Menorca te el convenciment que la compensació al fet insular necessita d’un nou sistema més racional i eficaç, el qual en aplicació dels principis constitucionals de solidaritat entre territoris, serà un incentiu fonamental per a la superació del actual model econòmic de la societat menorquina, clarament esgotat.
No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix (A. Einstein)
Nosaltres pensem, en contra del que es diu, que en temps de turbulències hi ha que ser valents amb prudència i convicció, fent els canvis que siguin necessaris i estiguin justificats.
No es poden seguir defraudant les expectatives de la societat menorquina.
Menorca, 28 de febrer de 2013
Nota d’opinió – Juny 2012: La promoció turística de Menorca és una qüestió d’estat.
La promoció turística de Menorca, qüestió d’Estat. 21_06_2012
El Cercle d’Economia de Menorca publica la seva segona Nota d’Opinió sobre una qüestió que considerem transcendental per a l’economia de la nostra Illa. Entenem que en la promoció turística de Menorca es fonamental que les institucions públiques i el sector privat vagin units i remin en la mateixa direcció.
Vivim, des del punt de vista turístic, una situació extremadament delicada per la crisi econòmica que patim i que la problemàtica del transport aeri agreuja seriosament, malgrat els esforços que s’estan fent per part del Consell Insular per trobar una solució satisfactòria.
Malgrat aquesta circumstància adversa s’ha de seguir treballant i propiciant un clima d’enteniment entre el sector públic i la societat civil per aconseguir acords que ajudin a que el turisme sigui essent la pedra angular de l’economia de Menorca.
El Cercle d’Economia de Menorca manté que, en la promoció turística, aquest acord no només és desitjable sinó possible. En aquest sentit, des del màxim consens, hem de desenvolupar totes les nostres capacitats i esforços de per tal de, treballant amb eficiència, aconseguir aquest objectiu que ens convé a tots.
L’experiència de Turisme de Barcelona, tal com vam poder comprovar en la recent visita que ens va fer el seu Director General, Sr. Pere Durán, hauria de ser un bon exemple de com afrontar l’acció promocional en la nostra Illa. En aquests moments, la capital catalana és una de les ciutats més visitades d’Europa i la seva projecció internacional creix dia a dia gràcies al encert promocional i a la adequada segmentació de la seva important oferta turística, que s’ha sabut desenvolupar i posar en valor a través del consorci públic-privat Turisme de Barcelona (Ajuntament de Barcelona/Càmera de Comerç, gestionat pel sector privat.
Barcelona va tenir en els JJ.OO de 1992 un esdeveniment transcendental, que unit a la crisi dels 90, va esperonar el Sector Turístic a elaborar un pla estratègic públic-privat que ha fet de la Marca Barcelona un catalitzador d’iniciatives turístiques i empresarials. Un model d’èxit.
Menorca va tenir també un gran esdeveniment, el nomenament per la UNESCO de Reserva de Biosfera, que no vam saber aprofitar en el seu moment, articulant una fórmula semblant a la de Barcelona. Aquesta és una assignatura pendent que, per responsabilitat, no podem seguir ignorant per més temps.
És imprescindible assolir ja un acord definitiu entre el Consell Insular i l’empresariat turístic menorquí per llençar una Entitat que assumeixi la funció promocional de la nostra Illa. Aquesta entitat, gestionada professionalment pel sector privat, ha d’implementar polítiques de caràcter empresarial en la promoció de Menorca (pla estratègic, generació de productes turístics, desenvolupament i consolidació de la marca Menorca) si de veritat volem que el turisme sigui essent la locomotora econòmica de Menorca.
El Consell Insular, des del consens entre totes les forces polítiques presents en la Institució, hauria, segons nosaltres, de fer un acte de generositat i engegar aquesta entitat ad hoc, i delegar, tal com hem dit, en el sector privat i amb les cauteles que prèviament s’estableixin, la gestió operativa de la promoció turística de Menorca. Exigir a més, als seus responsables, la màxima professionalitat i eficiència -mesurada amb paràmetres d’empresa privada- en el maneig dels recursos econòmics disponibles.
D’arribar-se a aquest acord, la iniciativa privada hauria d’assumir les despeses d’estructura i d’aquesta manera els recursos públics podrien dedicar-se exclusivament i amb caràcter finalista a la promoció turística de Menorca. Tot això sense perjudici, com és obvi, que puguin aprofitar-se les sinergies de tot tipus que es derivin de les accions promocionals a nivell autonòmic i estatal.
Dues consideracions:
1. El Cercle d’Economia de Menorca considera innegociable que la promoció turística de Menorca es faci des de l’Illa i que sigui independent de les accions promocionals de Mallorca, Eivissa i Formentera.
Cada una de les illes que conformen la nostra Comunitat Autònoma són destinacions turístiques clarament diferenciades i té poc sentit, sobretot en aquests moments de sequera pressupostària, que Menorca no pugui donar a conèixer la seva pròpia especificitat i gestionar els recursos als quals té dret per desenvolupar una marca d’identitat pròpia i per promocionar els productes turístics ja existents i els que es puguin desenvolupar en el futur.
El sector privat coneix perfectament les necessitats del turisme menorquí. En cap altre sector els interessos particulars i socials conflueixen tant com en la preservació de la Reserva de Biosfera.
Junts, el sector públic i la societat civil han d’establir un full de ruta predictible, fora de perill de brandades electorals i que doni seguretat jurídica als inversors. Deia fa pocs dies Finn Kydland, Nobel d’Economia, que perquè un empresari inverteixi a llarg termini ha de creure que ni els polítics ni la mala gestió dels impostos acabaran apropiant-se dels seus beneficis.
2. La competència de la promoció turística correspon estatutàriament als Consells Insulars, d’aquí l’obligatorietat política del CIMe d’exigir de la Comunitat Autònoma la transferència dels recursos econòmics que corresponguin. Entenem que el Consell Insular de Menorca no pot fer deixadesa d’aquest dret que li és propi per llei.
Volem afirmar finalment que, segons nosaltres, ha arribat el moment de prendre decisions i fer passos en la bona direcció. La promoció turística de la nostra Illa és una qüestió que es competència de tots i la seva importància estratègica, sobretot en aquests moments, ens obliga a superar passades diferències estèrils.
Menorca compta amb molts recursos que, ben segmentats, poden donar productes turístics de gran atractiu que complementin el ja tradicional de sol i platja.
El turisme, com a principal font de riquesa de la nostra Illa, i conseqüentment, la promoció turística, són una qüestió d’estat que hauria de propiciar un gran acord entre les institucions, l’empresariat i la ciutadania. Pensem que aquest acord és possible si es fa amb criteris de sostenibilitat i des de la conservació i el respecte al nostre entorn natural i paisatgístic, atributs que conjuguen
Nota d’opinió – Març 2012: Menorca en la cruïlla
És un plaer fer-vos arribar sa primera Nota d’Opinió des Cercle, Menorca en la cruïlla.
Amb aquesta nota d’opinió, volem aportar es nostre anàlisi i sa nostra opinió sobre sa situació econòmica de Menorca. Al mateix temps suggerim una sèrie de propostes que esperam puguin orientar solucions per resoldre els molt problemes que ens hem d’enfrontar. Som optimistes i confiem plenament en ses empreses, els emprenedors, sa societat civil i com és lògic amb ses institucions públiques. Entre tots Menorca sortirà endavant i sabrà escollir es millor camí en la cruïlla.
Podeu descarregar el document íntegrament aquí: Menorca en la cruilla
ENTITATS COL·LABORADORES
