Nota d’opinió – Març 2013: Transport aeri i economia a Menorca.
Transport aeri i economia a Menorca.
Identificat per les enquestes sociològiques com el principal problema de la població menorquina després de l’atur, el transport aeri és considerat pels menorquins com un servei car i insuficient, un greu obstacle per a la recuperació de l’economia insular i una seriosa amenaça pel futur de l’Illa.
Certament, acomplint-se tretze anys des de l’alliberament de l’explotació de l’espai aeri europeu i de la desaparició de les companyies públiques d’aviació civil, hi han arguments per afirmar que el nou règim de mercat lliure en el sector de la navegació aèria és una de les principals causes del deteriorament econòmic de Menorca, el qual ha conduit a la pèrdua de qualitat de vida de la població.
L’experiència acumulada acredita que, al tractar-se d’un petit segment dins un gran mercat, el transport de passatgers a Menorca no resulta especialment atractiu pels operadors aeris més enllà dels tradicionals mesos d’estiu. Aquesta circumstància, unida al fet de conformar una demanda captiva, és a dir, una clientela sense possibilitats de transport alternatiu, explica l’existència d’una oferta escassa, irregular i amb tarifes desproporcionadament elevades respecte el poder adquisitiu dels usuaris.
En conseqüència, és just reconèixer que els menorquins pateixen greus dificultats a l’hora d’exercir el dret constitucional a la mobilitat i el desenvolupament. Un fet, que el Cercle d’Economia de Menorca creu que requereix d’una decidida acció dels poders de l’estat, fins ara infructuosa.
En evitació de situacions com la descrita, cal afegir que la reglamentació europea en vigor des de l’inici del nou segle estableix la possibilitat de donar suport econòmic estatal a les comunicacions de territoris aïllats o en procés de desenvolupament, si les companyies aèries es mostressin desinteressades en la prestació dels serveis de transport de passatgers a un preu raonable.
Així, actualment hi han més de dues-centes rutes declarades amb Obligació de Servei Públic (OSP) a la Unió Europea, on destaquem les proteccions atorgades per França e Itàlia a les illes de Còrsega i Sardenya.
No és aquest el cas d’Espanya, país on les principals ciutats dels arxipèlags de les Canàries i les Balears són destins d’especial rellevància per a la indústria de l’oci. En el nostre context, la contribució pública a les comunicacions aèries dels territoris insulars es limitava a la declaració d’Obligació de Servei Públic (OSP) de les rutes interiors d’ambdues comunitats autònomes, delegant a l’iniciativa empresarial la continuïtat territorial de aquestes illes amb la resta del país.
En aquesta situació, cal reconèixer la importància de la recent declaració OSP de la ruta Madrid-Menorca per tractar-se del primer cas nacional de posada en marxa del règim d’ajudes públiques previst per la UE a les comunicacions entre una illa i la resta del territori peninsular.
No obstant això, la connexió exterior de Menorca no pot quedar reduïda al establiment d’una OSP a la ruta amb la capital d’Espanya, adjudicada en monopoli. Juntament amb Catalunya i el País Valencià, les Illes Balears conformen un àmbit mediterrani amb importants lligams històrics, culturals i comercials absolutament vitals per la població menorquina que, com és del tot evident, han de tenir justa correspondència en el àmbit de les comunicacions per via aèria. Per tant, atesa la inestabilitat de les actuals connexions entre Menorca i els aeroports de Barcelona i València, el Cercle d’Economia de Menorca creu que resulta coherent la reclamació de la garantia de l’Estat a la millora del servei amb aquestes dues ciutats.
Respecte els vols entre les pròpies Illes Balears, sotmesos al control públic per la declaració OSP del 2003, cal fer altres tipus de consideracions. Avui dia, els usuaris de les comunicacions inter-insulars són, principalment, ciutadans residents a les illes menors que requereixen dels serveis emplaçats a la capital autonòmica, Palma de Mallorca. Una anàlisi estadística referida al volum de passatgers en els darrers vint anys indica uns resultats més que discrets.
Atesa la congelació de la demanda, resulta palès que l’objectiu institucional d’incrementar el tràfic aeri interior gràcies a l’OSP no s’ha complert, de manera que tant l’aeroport menorquí com l’eivissenc desaprofiten de manera incomprensible els avantatges de la proximitat a Son Sant Joan, un dels centres neuràlgics més importants de navegació aèria de la Unió Europea.
Però, amb independència de la inestabilitat de les rutes, la principal queixa ciutadana respecte el transport aeri prové de l’aplicació d’uns preus abusius que són al origen del problema.
Una simple comparança de les tarifes peninsulars de Mallorca i de Menorca aporta resultats concloents que justifiquen la insatisfacció ciutadana. Els preus dels passatges a Menorca doblen els corresponents als de l’illa gran. En paral·lel, el cost del trajecte entre les dues illes resulta, en proporció, un dels més cars d’Europa, el que motiva el seu escàs profit social.
A judici de nombrosos experts consultats, l’aportació estatal del 50% de l’import de la tarifa a la població resident a l’arxipèlag, paradoxalment aplicada sense límits en règim de lliure mercat, ha esdevingut un element generador de frau a l’erari públic i d’una continuada espiral a l’alça dels preus. Més enllà de l’afany de lucre de les companyies, derivat de la profitosa captació de la subvenció pública, no hi ha cap justificació racional al fet que un trajecte entre Menorca i la península tingui un cost similar o superior al de qualsevol llunyana capital europea.
Així les coses, la pèrdua de competitivitat de Menorca com destinatària del turisme nacional i en certa mesura, també de l’europeu, pel blindatge de Mallorca, troba les arrels en la penalització al passatger no resident que constitueix, precisament, la principal font d’entrada de divises a l’economia insular.
La barrera a l’accessibilitat de l’illa que implica aquest contradictori règim d’ajudes al transport, i que no atén a les evidents diferències demogràfiques i d’escala entre les illes de l’arxipèlag, impedeix la posada en marxa d’estratègies adreçades a superar la insostenible estacionalitat d’un sector turístic menorquí, captiu dels touroperadors.
Atesos els resultats i la pròpia urgència de la situació, el Cercle d’Economia de Menorca entén que resulta prioritària la revisió del model que canalitza l’aportació econòmica estatal, prenent especial atenció als mètodes aplicats en altres països veïns, com ara és el cas d’Itàlia i l’illa de Sardenya.
Menorca necessita dels seus governants una immediata i urgent actuació front el Govern de l’Estat, per aconseguir, a molt curt termini, la eliminació dels descomptes percentuals en benefici del sufragi públic d’una tarifa plana i universal, a baix cost, sense distincions per motius de residència, aplicada amb prioritat a les rutes OSP del arxipèlag balear, per a les quals nosaltres també demanem una tarifa de 30 € per trajecte.
Aquesta acció governamental ha de ser l’inici d’una nova filosofia de cohesió territorial sota criteris de major igualtat, transparència i justícia social.
La situació del transport aeri a Menorca demana l’adopció de mesures innovadores que materialitzin una veritable equivalència amb els usuaris de la xarxa ferroviària existent a la península, d’altre part fortament subvencionada i on l’Estat no ha tingut cap problema per decidir una forta rebaixa de tarifes, com recentment hem vist s’aplicava a l’AVE.
El Cercle d’Economia de Menorca te el convenciment que la compensació al fet insular necessita d’un nou sistema més racional i eficaç, el qual en aplicació dels principis constitucionals de solidaritat entre territoris, serà un incentiu fonamental per a la superació del actual model econòmic de la societat menorquina, clarament esgotat.
No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix (A. Einstein)
Nosaltres pensem, en contra del que es diu, que en temps de turbulències hi ha que ser valents amb prudència i convicció, fent els canvis que siguin necessaris i estiguin justificats.
No es poden seguir defraudant les expectatives de la societat menorquina.
Menorca, 28 de febrer de 2013
